Una nova aplicació digital permet que l’hostaler ofereixi als seus clients els productes que no ha venut pels canals de venda tradicionals.

Les tendències en el consum mostren un moviment dels negocis cap a un model de restauració més sostenible. Com ja hem comentat en altres continguts, com als Hunters, la sostenibilitat als restaurants inclou diferents vessants: la gastronòmica, la del parament, etc. El 27 de setembre de 2017 es va llançar a Espanya la primera aplicació web que ajudarà els hostalers a reduir el malbaratament alimentari, un element essencial en la gestió d’un restaurant, un bar o una cafeteria a l’hora d’acostar-se a la sostenibilitat. Eat You Later és el nom amb què es coneix aquesta eina, que serveix d’intermediari entre els consumidors i els negocis de restauració per evitar que aquests darrers llencin a les escombraries productes que no s’han consumit.

La conjuntura europea anima a pensar en la importància creixent de la reducció de les deixalles que generem. Des de fa uns anys s’està treballant activament en l’economia circular i avui dia, en molts països del nostre entorn europeu, existeixen normatives estrictes: alguns d’aquests països ja han implantat aplicacions i eines encaminades a reduir el malbaratament alimentari. França i Itàlia, dos països amb una cultura molt propera a la nostra, disposen de les seves pròpies eines. Sembla que ara també ha arribat el moment als nostres restauradors. “Creiem que és el moment per llançar l’aplicació. Hi ha un augment de la consciència social sobre el malbaratament alimentari. La majoria dels que estaven preocupats sobre aquest tema repartien el menjar que havien de llençar entre els treballadors. Altres restaurants no tenien aquesta política, però sí que el donaven a menjadors socials”. Són paraules d’Arancha Duro, fundadora i directora general d’Eat You Later.

Arancha Duro al restaurant Arúgula de Madrid, que ja participa en Eat You Later.

Eat You Later, que ja està disponible en versió beta amb una aplicació web, començarà a funcionar de manera definitiva d’aquí a unes setmanes. El punt de partida és Madrid, però s’expandirà per altres grans ciutats ben aviat. El seu origen, com es pot imaginar, no és pas a Espanya. “Aquesta innovació la trobem fora, en una fira d’innovació tecnològica d’Alemanya. Ho vam veure com una innovació, però, més enllà d’això, hi havia un substrat d’emoció i d’utilitat per als altres”, explica Arancha Duro.

Com funciona?

El funcionament resulta molt senzill per a l’hostaler, i un cop penjats els continguts (n’hi ha prou amb fer-ho una vegada) només cal fer visible una publicació en funció de l’estoc. El procés per començar a fer servir l’eina és el següent:

1. Registres el teu restaurant.

2. Puges els productes que tinguis preparats. Ho pots deixar com a esborrany i activar-ho tantes vegades com vulguis. Tu mateix poses el preu.

3. L’usuari fa la compra mitjançant una plataforma de pagament digital.

4. L’usuari passarà pel teu restaurant en la franja horària que indiquis a l’aplicació. En un futur és possible que també hi hagi servei a domicili.

Per què creu que aquesta aplicació és una bona idea per reduir el malbaratament alimentari?

Cada hostaler té motivacions diferents, però el problema del malbaratament alimentari sembla prou important per dedicar-li un petit esforç diari. Hem preguntat a Duro quins són els avantatges d’aquest sistema de cara a l’hostaler, i te’ls resumim en sis punts.

1. Genera ingressos: el primer gran avantatge d’aquesta nova eina és que permet vendre un producte que estava destinat a parar a les escombraries. D’aquesta manera, passarà de suposar una pèrdua a poder recuperar-ne, almenys, la despesa en la matèria primera i la seva preparació. No serà un ingrés gaire important en els comptes del negoci, però evitarem les minves. A més, aquesta eina potencia la venda creuada i també servirà com a aparador per als productes del restaurant.

2. Facilitat d’ús: les innovacions tecnològiques estan cridades a facilitar-nos la vida, i aquesta eina n’és un exemple. Segons explica Duro després de posar en marxa la iniciativa, les primeres impressions dels empresaris són molt positives: “El sistema és molt senzill, tot i que per als restaurants és un canvi important en els seus hàbits. L’acollida és millor entre els restaurants que tenen una certa sensibilitat per fer el correcte”.

3. Responsabilitat social corporativa: la responsabilitat social del restaurant és un valor que molts clients tenen en compte. Alguns restauradors ja emprenen diferents accions d’RSC; aquesta n’és una altra. “Els qui vulguin continuar canalitzant la seva pròpia iniciativa d’RSC poden donar el que guanyin mitjançant l’aplicació als projectes que s’estimin més. Nosaltres també tenim en marxa un projecte solidari mediambiental per tal de canalitzar-ho, si volen”, comenta Arancha Duro.

4. Innovació: alguns dels restaurants que ja ofereixen els seus productes en aquesta plataforma reconeixen que també és una manera de tenir menys por de la innovació. “Els restaurants s’arrisquen més amb els plats, ja que sempre poden posar-los a la venda a la plataforma i provar novetats”.

5. Legislació: “La crisi econòmica ha fet que siguem una mica més sensats pel que fa al consum en la nostra vida personal, i també en els negocis. Malauradament, però, la gent es mou per la legislació”. Arancha Duro té molt clar que són les legislacions les que van empènyer la societat cap a una sostenibilitat més gran. La previsió per als propers anys és de restriccions més fortes sobre el malbaratament orgànic. Tots els restaurants, bars i cafeteries ho han de tenir en compte. “Segons la nova normativa europea, els països membres han d’arribar al desaprofitament zero abans del 2050, i s’ha de reduir el malbaratament en un 20% d’aquí al 2020. A Espanya sempre anem a poc a poc. Però és el moment d’arrencar”.

6. Amplia la clientela: la primera cosa que ens ve al cap és pensar en el mil·lennista, que ja està acostumat a fer servir aplicacions web o mòbils per demanar menjar, però el ventall de possibles clients és superior: “La majoria és el perfil dels mil·lennistes, però també n’hem vist de diferents. Persones divorciades, mares que treballen fins tard, etc.”